Bellesa, nomadisme i ruptures
Londres una altra vegada. Aquest cop he aprofitat dues exposicions a la National Gallery, una sobre “ Veronese: Magnificence in Renaissance Venice “ (1) i un altre sobre els grans pintors de la renaixença alemanya sota el tema “ Strange Beauty”.(2). El tema de la bellesa sempre és sorprenen. Va costar temps que els anglesos acceptessin les obres de la renaixença alemanya. Per molts experts anglesos les obres alemanyes no eren belles o eren excessives, sobretot si es compara amb les obres del renaixement italià Tot i que cal recordar que en aquella època l’ Alemanya que coneixem no existia, més aviat podem parlar de cultura alemanya, que s’ estenia més enllà de les fronteres actuals. A retenir el fet que la bellesa no és objectivable i tampoc universal. En quan a Veronese, que de fet es deia Paolo Caliari ( 1528- 1588) va ser un pintor de la Renaixença Italiana , malgrat nascut a Verona , d’ on li va quedar el nom , es va establir a Venècia. Amb Ticià i Tintoreto