Tenir por de tenir por.
La por és una reacció en cadena en el cervell que comença amb un estímul estressant i s'acaba amb l'alliberament de productes químics que provoquen l acceleració de les palpitacions del cor, respiració ràpida i un augment d’ energia als músculs, entre altres coses, també coneguda com la “lluitar o fugir” resposta. L'estímul pot ser una aranya, un ganivet a la gola, un auditori ple de gent esperant que parli o el sobtat so de la porta contra el marc de la porta. O potser també el viure situacions de crisi o d’ incertesa com la d’ara. La por s'ha de distingir de l'estat emocional d'ansietat, que normalment es produeix sense cap tipus d'amenaça externa. A més, el temor es relaciona amb les conductes de fugida i d'evitació, mentre que l'ansietat és el resultat de les amenaces que es perceben com incontrolables o inevitables. La por s’encomana. Això pot portar al pànic. Quelcom incontrolable que se’ns emporta pel davant. En incendis de lloc públics la m